Bé, realment no sé si així és com s'anuncien els moments en que
aquests personatges fan aparició dintre del conjunt de l'espectacle.
Jo m'imagino que aquests "simpatics" representants del que se suposa diversió i humor no van tan desencaminats del que moltes vegades creiem fer nosaltres mateixos en la nostra vida quotidiana.
Ho dic perquè si ens sentim avergonyits d'algun dels nostres afers, actituds, paraules...en ocasions ens ve al cap la figura dels pallassos.
No és just...per aquells que si que creuen en el paper d'aquests professionals caracteritzats perquè llavors estem arribant a insinuar que passen vergonya fent la seva feina.
I a més, perquè un mateix concepte pot acabar derivant cap a un o altre costat dintre del que se suposa graciós-ridícul?
En definitiva, una reflexió "sense sentit" i tot per acabar pensant en que utilitzem massa sovint etiquetes que vènen ben provisionades de diferents connotacions i que ens fan veure la realitat amb un o altre prisma.
Per "sort", sóm "lliures" de decidir que fer amb aquestes representacions....no?
3 comentarios:
jeje!
què has fet que et dongui per pensar i reflexionar sobre fer el ridicul???
Merci per la felicitació i desde el meu cada cop més petit racó de món... que s'està encongin per moments... si me'n escaput et faig un truc i ho celebrem!!!
ptons tina
es que a mi los payasos me dan un pelín de grima... vamos, que hacer el ridículo tambien...
goldengate(d) que te voy a contar y que me vas a contar!!! No me acordaba de tu grima a estos personajuelos del mundo de la farandula!
ptons!
Publicar un comentario